“Que no seas un vende motos”

  • Què n’esperes d’aquest curs?
  • Que no seas un vende motos. He hecho varias formaciones de liderazgo y me han servido de muy poco.

Permeteu-me que aquest post l’escrigui a títol personal. Aquesta és una resposta d’una situació real que vaig rebre fa tres setmanes.

Quan iniciem les nostres formacions acostumem a preguntar per les expectatives que tenen els assistents. És una bona manera d’esbrinar necessitats i interessos per si cal fer algun ajust al contingut o a la forma del curs. Fa tres setmanes, a la primera sessió d’un seminari de lideratge per comandaments intermedis que realitzem habitualment a la Cambra de Comerç de Barcelona, un assistent a la formació ens va contestar així a la nostra pregunta inicial.

Amablement li vaig contestar: “gracias por tu sinceridad, ojalá te pueda responder con estas tres sesiones, pero me gustaría que volvamos a hablar de esto al final del curso. Tu opinión me puede ayudar mucho.”

Aquest comentari me’l feia un responsable d’una empresa ubicada a Barcelona que es dedica al disseny i fabricació de prototips per empreses del sector de l’automoció.

La seva resposta, que en un primer moment em va impactar, m’ha fet rumiar durant aquestes setmanes.

Tots els formadors tenim clar que la formació en lideratge es basa en principis, valors, comportaments i actituds. En lideratge de persones no hi ha fórmules matemàtiques ni lleis implacables que funcionin en totes les situacions i entorns. Vaja, que dos més dos, no sempre sumen quatre (a vegades sumen 3 i a vegades sumen 5).

El que em preocupa és que els formadors, facilitadors, consultors o com n’hi vulguem dir (hi ha gent que posa noms molt imaginatius), no siguem capaços de baixar aquests principis teòrics a la pràctica, al nivell del terra d’una fàbrica, d’una oficina, d’un taller o de qualsevol entorn de treball.

La teoria és pels teòrics. Els comandaments intermedis i altres càrrecs de les empreses viuen l’acció del dia a dia, són els que dirigeixen des de les trinxeres. Tot i que han de tenir clars aquests principis de lideratge, necessiten eines pràctiques, dinàmiques i coneixements que siguin traslladables a la vida real.

Per tant, els que tenim la sort de dedicar-nos a formar aquests líders, no compliquem en excés les formacions amb conceptes teòrics i moltes vegades confusos, que tot i que en anglès sonen a solucions màgiques molt “fashions”, a la pràctica no es poden baixar arran de terra. Farem bé si nutrim les nostres formacions de gran quantitat de dinàmiques, exercicis i consells sobre situacions reals (repeteixo, situacions reals, no casos inventats o extrets de llibres de text) que siguin útils pels assistents l’endemà mateix. Els hi hem de poder dir “prova-ho demà i el proper dia parlem de com t’ha anat”.

La teoria pels teòrics. A les trinxeres, la teoria no serveix si no la pots portar a la pràctica.

Al finalitzar el curs em va semblar que no era necessari tornar a preguntar, amb un “¿Marc haces un nivel 2 de esta formación? ¿Me podrás pasar las dinámicas de hoy?”, em vaig donar per contestat.

Gràcies per la teva sinceritat Raúl, fins la propera.

 

Marc Pujol

Leave a Reply

Your email address will not be published.