No és això el treball en equip?

Com fem sovint a Amtté, aquests últims dies hem deixat d’entrenar persones per competir nosaltres. Recent arribats d’una competició per equips de tres etapes, realitzada a la Vall d’Aosta (Itàlia), és moment de fer balanç, de forma conscient o inconscient,  de com ha anat la competició.

Després de pensar-hi una estona s’arriba sempre a la mateixa conclusió. L’esforç ha estat enorme, hem transcorregut per paratges increïbles, els números de la prova són importants, però el que ens quedarà sempre pel record i que dóna més importància a aquests esdeveniments són les relacions que s’han establert amb les persones que hi havia.

En l’àmbit laboral la majoria de vegades succeeix el mateix.

Et proposo fer un exercici, dedica 5 minuts a fer-te aquestes tres preguntes:

 

Quin és el record més positiu o el que consideres el millor moment de la teva carrera laboral?

 

Pren-te el temps necessari per respondre’t aquesta pregunta i no passis a la següent fins que n’hagis trobat la resposta.

 

Quin és el record més negatiu o el que consideres el pitjor moment de la teva carrera laboral?

 

Igual que en la pregunta anterior dedica el temps necessari per trobar la resposta.

 

En aquestes dues situacions, la millor i la pitjor, quin és l’element que fa que els recordis amb tanta intensitat? És perquè hi havia persones involucrades?

 

Generalment els grans èxits s’aconsegueixen amb altres persones, treballant de forma efectiva, com a equip, perseguint un objectiu comú.

Això fa que em pregunti si aquests darrers dies hem funcionat com un equip, si hem fet aquelles coses que fan els grans equips:

  • Hem treballat tots perseguint un objectiu comú?
  • Ens hem exigit el màxim?
  • Ens hem responsabilitzat d’estar ben preparats per enfrontar-nos al repte?
  • Hem cuidat els uns dels altres?
  • Hem respectat amb esportivitat els nostres contrincants?
  • Hem seguit escrupolosament aquelles normes de conducta del nostre equip?
  • Hi ha hagut solidaritat entre els integrants de l’equip? Ens hem ajudat?
  • Hem tingut la confiança per admetre les nostres mancances i debilitats?
  • Ens hem mimat en els moments difícils?
  • Hem après dels fracassos o errors?
  • Hem celebrat desbordants d’eufòria els èxits?

 

Amb satisfacció descobreixo que les respostes a aquestes preguntes són afirmatives.

 

Si traslladem aquestes preguntes als nostres equips de l’entorn laboral, quines respostes obtenim?

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.