Lideratge de canya i carinyo

Finalment ens posem d’acord. Portem una hora i mitja discutint una estratègia per intentar augmentar el grau de motivació de l’equip d’una de les plantes productives que coordina com a responsable industrial.

Decidim acabar la sessió, fem xocar els punys i em diu:

  • Anem a donar canya! – se que parla de canya en positiu i li detecto un somriure per sota la mascareta.
  • No oblidis el carinyo.  – li recordo.
  • Sí, sí, no pateixis. – m’ho diu com donant-ho per suposat.

Està fart de sentir-m’ho repetir: “Canya i carinyo, no pots elevar el nivell d’un sense l’altre”.

Molts defineixen el lideratge com un art, altres com un conjunt d’habilitats. Entre elles la capacitat d’inspirar, de motivar, de transmetre intensitat i de ser capaç d’extreure la màxima energia de les persones de l’equip.

Està clar que un cap d’operacions ha de transmetre intensitat, esforç, capacitat de treball, ha demanar responsabilitats, exigir resultats, i encomanar passió. Ha de “donar canya”. Però si només treballa aquest costat de l’equació no ho aconseguirà durant gaire temps.

No pot oblidar l’altre costat de l’equació, el carinyo. L’empatia, el feedback positiu, els “mimos”, l’escolta activa, la solidaritat, la vulnerabilitat, el contacte, la comprensió i la compassió.

Els líders treballen amb persones i això té els seus pros i contres. Degut a això la seva feina sovint no és fàcil, però, sens dubte, és apassionant.

Es tracta d’un equilibri, no pots elevar un costat de l’equació sense compensar-ho amb l’altre. No podem oblidar cap costat de l’equació, la fórmula correcte és elevar l’equilibri sense que aquest es perdi.

Elevem la canya però també el carinyo, cada un en el moment indicat.

 

Marc Pujol

Responsable de Factor Humà

Leave a Reply

Your email address will not be published.