Química no, falta de confiança!

La manca de confiança és un dels problemes més grans entre els treballadors a les empreses. 

En Marc Pujol, Director Tècnic i Consultor d’Amtté, coneix molt bé els problemes de confiança a les empreses  tant per experiència pròpia en els seus anys treballant en empresa privada, com pels seus serveis com a consultor.

Aquí ens reprodueix una conversa inventada però vesada en alguna de les diferents entrevistes amb clients.

 

Química no, falta de confiança!

Dilluns, 09:25h del matí.
– Bon dia Ricard, què tal el cap de setmana? com va?
– Hola,… ufff no se, fa dies que la cosa no rutlla…
– A què et refereixes quan dius que no rutlla?
– Em refereixo a l’oficina, no se ben bé perquè però no anem pas bé. Hi ha un ambient estrany.
– Un ambient estrany?
– Sí, sí,… hi ha alguna cosa que no m’agrada. No és que hi hagi mal ambient, ni discussions, ni baralles, però li falta “algo”.
– Què vols dir amb que li falta “algo”?
– Carai m’ho poses difícil!!!! No et dediques a això tu?
– Sí home, però si no t’expliques una mica més…
– No és fàcil d’explicar, veig que alguna cosa no va bé entre la meva gent. Potser falta química, potser falta trempera. No ho tinc clar del tot. La veritat és que no rebo queixes, ni males notícies de la gent però jo veig que l’ambient està enrarit i perdem pistonada.
– Escolta, aquestes coses demanen dedicació però tenen solució. El primer pas i el més important és adonar-se’n, i aquest tu ja l’has fet. Tot i que m’imagino la situació, perquè ja l’he vist altres vegades, per esbrinar el que passa hem de treballar-hi una mica. Què et sembla si hi fem una ullada? Uns dies d’observació i xerrades amb la teva gent i en tornem a parlar. Ja saps que ens emmotllem i que no som gens invasius.
– Em sembla bé. Però que ara això no em costi un ull de la cara eh!!!!
– No pateixis. Tot i que pel que em dius, té pinta que el cost que estàs pagant amb aquesta situació ja supera de llarg el que jo et puc cobrar. Et passo un pla d’aquesta feina de diagnòstic?
– Un pla no!!! Ja pots començar!!!
– Ja, ja, ja… d’acord, comencem avui, i et passo el pla. Parlem d’aquí 15 dies.

Dilluns 09:00h del matí. Dues setmanes més tard…
–  Bon dia, ja has posat el termòmetre a l’oficina? Ja saps què ens passa?
– Bon dia. Te’n recordes que et vaig dir que ja m’imaginava el que passava? Doncs diria que no anava gaire equivocat.
– Collons!! malament, si ja sabies el que era, hi hem perdut hores i diners.
– No home no, cal assegurar i diagnosticar el que passa. Si no ho fem, fallarem el tret.
– Així doncs què? Oi que hi falta química en aquella oficina?
– Química no, hi falta confiança.
– Com?
– Les persones d’aquella oficina no confien entre elles, ho he vist en moltes ocasions. És impossible que treballin de forma eficient amb aquest dèficit de confiança. Sense confiança no fem res. És la base.
–  Noi, ara si que no t’entenc…
–  La falta de confiança entre ells és tant gran que és impossible trobar-hi col·laboració, solidaritat, empatia, ajuda, coordinació, cohesió,… les punyalades van que volen, és un campi qui pugui. En un entorn així s’hi troben actituds com “no val la pena enfadar-s’hi”, “jo em dedico a la meva feina i que no m’emprenyin”, “faig les meves hores i me’n vaig”, etc… en un entorn així sovint passen més temps intentant salvar el cul que treballant de forma eficient.
–  Ostres, ara si que ho entenc. I ara què fem?
–  Com et vaig dir, aquestes coses tenen solució. Podem revertir la situació, i els diners que hi inverteixis tindran un retorn assegurat. Ara bé, t’haig de dir que, tot i que és una gran decisió començar-hi a treballar, no serà un procés curt ni serà un camí de roses. El que si et puc dir és que val molt la pena.
– Sí, sí,… es molt necessari… i això com es fa?
– Quan vols que comencem? Et passo una proposta?
– Una proposta no!!! Ja pots començar!!!
– Ja, ja, ja… d’acord, comencem avui i et passo una proposta…