Estones per “despantallar-se”

Avui més que mai fem multitud de coses a través de pantalles. Mirant les icones de la pantalla del telèfon m’adono que hi treballem, fem reunions, juguem, fem la compra, estudiem, veiem la televisió (si és que encara ho podem dir així), llegim, visitem els avis i germans, ens orientem, traduïm, fem gestions bancàries, ens trobem amb els amics, compartim vivències a les xarxes, organitzem esdeveniments, obrim la porta de l’oficina, etc. tot a través de pantalles.

Fa dos dies parlava amb un company que és soci d’una empresa tecnològica on gairebé tots han teletreballat durant aquesta època marcada per la Covid19. Cito les seves paraules textuals:

“d’això que em demanes et dono el meu feeling personal i que també he detectat amb moltes persones que parlo. El treball remot ha estat tant intens que ens hem saturat una mica de videoconferències i altres coses similars”

Estic totalment d’acord amb ell. La situació ha requerit mesures excepcionals d’organitzar-se i treballar en unes condicions que per moltes persones han estat complicades (i trobo que en general ho hem fet especialment bé). Algunes d’aquestes formes de treballar, sumat a l’estrès que ha pogut provocar la situació Covid19, han esgotat a moltes persones i són necessàries estratègies per gestionar aquest esgotament.

Ahir mateix, parlant amb un altre company em deia:

“tu que analitzes com s’organitzen les empreses, creus que el teletreball s’imposarà? com ho veus?”

La meva resposta va ser que cada empresa, lloc de treball i persona que hi treballa té la seva realitat. Espero que empreses i persones tinguem la maduresa i saviesa suficient per saber-nos adaptar a cada realitat, trobant fórmules (que pot ser que en molts casos siguin intermèdies) que permetin un bon encaix entre productivitat, vida personal i salut.

El que si necessitarem són hores per “despantallar-nos”, estones de qualitat que ens permetin desconnectar, veure, gaudir i compartir el món a vista natural, no a través de pantalles retroiluminades.

L’aire lliure, la naturalesa, la platja, el mar, la ciutat… olors, llum solar, tacte, sentir-hi sense auriculars… Unes bambes, una bicicleta, una raqueta, un kayac, un llibre de paper… farem bé de trobar moments en que el més important no funcioni amb una bateria de liti, que ens permetin descansar i carregar les nostres piles.

Crec que també faran bé les empreses de promocionar i educar els seus treballadors en trobar aquestes estones de desconnexió per tal de que aquests puguin gestionar millor aquesta càrrega que per molts ha generat aquesta forma de treballar. Si ho fan, sens dubte les persones millorarem la nostra qualitat de vida, la nostra salut i molt provablement la nostra productivitat.

 

Marc Pujol

Resp. Factor Humà d’Amtté

Leave a Reply

Your email address will not be published.