En horari de feina?

Ahir vaig poder gaudir d’una sobretaula de diumenge que, per mala sort, és poc usual. Tinc un germà que viu i treballa a Estocolm (Suècia) al que m’agradaria veure’l més del que puc. De totes formes, quan ens veiem, intento assaborir tant com puc els moments que passem junts, encara que, com els d’ahir, es tractin d’una senzilla sobretaula.

Ja a mitja tarda, quan ja anàvem pel segon cafè, parlàvem sobre els productes i beneficis d’Amtté que ofereixen la una combinació integrada d’hàbits saludables, activitat física i formació en competències transversals a les empreses. Va ser en aquells moments en que vam tocar un dels temes centrals, la necessitat que l’empresa faciliti i potenciï la realització d’activitat física als seus treballadors.

Jo li vaig comentar que a Catalunya i Espanya, la primera pregunta que ens fa un directiu o cap de RRHH quan parlem dels serveis que ofereix Amtté és:

Això en horari de feina?

El més important d’aquest fet no és en quin moment del dia l’empresa ofereix la possibilitat de fer activitat física, aquesta pregunta és un indicador clau que ens mostra que encara no ho concebem com una prioritat per les persones de la nostra empresa.  Si bé en molts casos entenem que la seva pràctica proporciona més benestar, salut i rendiment laboral, encara no ho entenem com una prioritat.

La última visita que vam fer a Estocolm vam tenir la oportunitat de visitar la seva empresa. Es tracta d’una empresa fabricant de maquinària, deu tenir uns quaranta treballadors i està situada a les afores d’Estocolm, al costat d’una zona boscosa. Durant la visita a l’empresa, ens va sorprendre trobar-nos la directora d’RRHH que sortia a les 11h amb malles i calçat esportiu a fer 30 minuts d’spinning. Després de la visita, al migdia, vam aprofitar per sortir a córrer pels boscos del costat de l’empresa, amb els camins encara nevats i amb una fina capa de gel. Allà també ens vam trobar a personal de compres amb calçat i roba esportiva fent una caminada enèrgica pel bosc.

Continuant amb la sobretaula, el meu germà em comentava:

“Allà ho percebem com una necessitat. Això no vol dir que l’empresa ens deixi fer totes les hores que ens vingui de gust, però ho tenim integrat dins l’horari laboral. Tenim 1,5 hores a la setmana. La salut i benestar dels treballadors es considera una prioritat i per això tenim la possibilitat de realitzar activitat física. Fins hi tot està dins els objectius de l’empresa. El primer any vaig al·lucinar quan a la revisió d’objectius es van comptabilitzar la quantitat d’hores d’activitat física que havia fet la plantilla. Aquell any no vem complir amb l’objectiu per poc. Imagina’t si la realització d’activitat física és concebut com un tema clau que l’assoliment de l’objectiu d’hores d’activitat física de la plantilla es compensa amb mig dia de festa a l’any.”

Després de sentir això, el més rellevant no és si a casa nostra ho fem dins o fora l’horari laboral, el més important és si li donem la prioritat que mereix.

És fàcil caure en l’error de pensar que és un tema cultural. Pensar que això només ho poden fer allà perquè tenen una cultura diferent, que no funcionaria a casa nostra. Aquesta manera de pensar és molt similar a la de fa uns anys que deia que les tècniques i filosofia Kaizen i Lean Manufacturing només funcionarien a Japó, que era un tema cultural i que no tindrien aplicació a la resta de països i cultures. Ara mateix són poques les empreses que no es beneficien d’aquestes tècniques.

Leave a Reply

Your email address will not be published.