Els fets sempre parlen més fort que les paraules

Es molt comú trobar líders d’equips de persones, des de càrrecs entremitjos fins a directius, que tenen la percepció que han de canviar alguna cosa en l’organització, el comportament o la forma de treballar de la seva gent. La seva feina consisteix en liderar (servir) al seu equip de persones per tal d’aconseguir uns objectius comuns. Aquests objectius, entre molts altres, poden ser per exemple, aconseguir un nivell més alt de vendes, augmentar la base de clients, produir la quantitat de producte planificada amb la màxima qualitat, desenvolupar nous productes o processos, posicionar un producte al mercat, minimitzar costos, etc…

Per assolir nous objectius, normalment els líders perceben que han de canviar coses. Aquesta percepció és el primer pas per assolir-los, si no es té, per descomptat que no canviarà res ni s’assolirà res diferent. Un dels tòpics més usats i fins i tot gastats, és aquell de “si vols que les coses canviïn no continuïs fent el mateix”. Provablement, si és un tòpic, és perquè és veritat. De fet alguns d’aquests líders fan servir la fórmula de l’ÉS QUE. Comencen dient, “és que això ho hem de canviar”, “és que ho hauríem de fer d’una altra forma”, continuen dient, “és que amb aquesta actitud no farem res”, “és que la gent està cremada”, per acabar dient “és que tot costa molt”, “és que tot són problemes”.

On s’ha d’iniciar aquest canvi? Com modifiquem els fonaments de l’equip? La seva cultura? La seva actitud? La seva forma de treballar?

Molts líders d’equip creuen que donant unes directrius mitjançant una xerrada aconseguiran originar i implantar els canvis desitjats. Són aquests líders els que després de dues setmanes es lamenten de nou perquè tot continua igual afirmant que canviar les coses és molt difícil.

Per altra banda hi ha líders que entenen que l’origen dels canvis s’ha de produir en ells. Que per canviar alguna tendència de l’equip necessiten prèviament canviar ells i així, a més d’utilitzar les paraules, transmetre el canvi desitjat utilitzant fets.

“Els fets sempre parlen més fort que les paraules”

Per exemple, imaginem que un directiu desitja canviar l’actitud amb la qual l’oficina inicia l’activitat al matí. Imaginem que ell percep que l’equip tarda molt en agafar ritme de treball a primera hora ja que els seus integrants inicien la jornada amb un cafè i una llarga conversa sobre temàtiques externes a la feina mentre ell ja funciona a tot gas atabalat entre mails, trucades i papers al seu despatx. En molts casos el ritme de l’inici de la jornada de treball marca el ritme de les hores següents. Són especialment importants els períodes de primera hora, després d’esmorzar o cafè i després de dinar.

Arribats a aquest punt, molts directius comunicaran aquesta percepció i necessitat de canvi en una de les reunions d’equip. Els expressaran la necessitat d’iniciar la jornada a bon ritme des del moment que s’entra a l’oficina per tal de no minvar el rendiment de l’equip. Tot i que això és el que es fa a la majoria d’empreses, el seu resultat és pràcticament nul.

Altres directius saben que els canvis en els fonaments de l’equip es realitzen des del pis de dalt. Saben que necessiten canviar el seu estat per tal de canviar l’estat de l’equip. Saben que necessiten ser proactius per impulsar el canvi mitjançant fets. Alguns líders modificaran de forma conscient la seva actitud al entrar a l’oficina, desbordant energia i vitalitat perquè saben que la seva actitud impacta de forma directa a l’actitud del seu equip. Invertiran l’inici de la jornada fora del seu despatx, fins i tot hi traslladaran el seu lloc de treball alguns dies. Organitzaran reunions curtes i dinàmiques de tot l’equip a primera hora, demanaran feedback de l’estat de les tasques dels integrants de l’equip, etc… Hi ha deu mil fórmules per activar a les persones des de l’actitud i els fets propis.

Si a la teva feina tens l’apassionant tasca de dirigir persones, a quin d’aquests directius t’assembles més? Ets l’origen dels canvis necessaris?

 

Si et dediques a esperar que els canvis succeeixin, provablement passaran aquells que no vols que passin.

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.