Fem-ne pedagogia, mica en mica

Ahir llegia per enèssima vegada que els riscs de la inactivitat física són:

  • escurça l’esperança de vida
  • empitjora la qualitat de vida
  • augmenta el risc de patir diferents càncers
  • augmenta el risc d’obesitat
  • disminueix la densitat óssia
  • empitjora la funció articular
  • disminueix l’autoestima
  • augmenta l’estrès
  • aporta una visió negativa de la vida
  • empitjora l’humor
  • augmenta el risc de depressió
  • menys facilitat per abandonar el tabac
  • menys possibilitats de seguir una dieta saludable

Aquesta llista ens la repeteixen infinitat de vegades. La tenim, amb menor o major mesura, força clara al cap i podria assegurar sense massa dubte a equivocar-me que, tota persona que s’estimi una mica, no vol cap patir de les situacions llistades anteriorment.

I aquí va la meva pregunta: si els coneixem i els tenim tant clars, per què no fem res per canviar-ho?

Anem al metge i ens donen unes pastilles que ens treuen algunes dolències momentàniament. Anem al fisioterapeuta i ens fa un massatge que també ens pot treure el dolor. Plorem si estem estressats i quedem una estona alleugerits. Ens enfadem amb les persones que ens envolten si no estem de bon humor i, per uns instants, sembla que hem quedat alliberats… però, i demà? Tornaran les dolències, els dolors, l’estrès i el mal humor i les discussions.

Fer activitat física requereix un esforç, una constància i sacrifici. Pot ser és això el que ens frena?

Fa mesos que busco la manera de donar-hi la volta. Trobar el missatge positiu per poder animar a tots aquells que estan enclavats en el sedentarisme a que es moguin. Algun dia el trobarem, però sense dubte passa per canviar, mica en mica, les mentalitats i la cultura social entorn a aquest tema.

“La letra con sangre entra” ha quedat enrere, toca fer pedagofia molt mica en mica i que vagi calant.

Leave a Reply

Your email address will not be published.